Resumen 2015

Després de mesos de feina al darrera, arriba la setmana decisiva i veus que tots els serveis meteorològics anuncien que el sol s’amagarà i que la “primavera” farà un pas enrere justament durant el cap de setmana en el que portes tant i tant de temps treballant. És en aquest moment quan la por comença a entrar al cos, quan penses allò de “només ens faltava això” i, potser, quan els ànims fan una trontollada. Però si alguna cosa hem après d’aquest cap de setmana és que no es pot dir blat fins que no estigui al sac i ben lligat, que les pors s’han d’amagar com el sol i que els ànims sempre han d’estar ben amunt, perquè el cap de setmana del Bassiero5115 ha estat (deixem-nos de formalitats) una autèntica passada.

 

 

Dissabte ens vam despertar a Esterri d’Àneu amb un sol radiant que ens feia sospitar que el satèl·lit meteosat, els homes del temps i les aplicacions mòbils s’havien posat d’acord per fer-nos una broma pesada. Fos el que fos, el “caloret” va ser un gran acompanyant per poder vestir Esterri d’Àneu de Bassiero5115, mentre l’Àrea de Muntanya feia mans i mànigues per intentar trobar la manera de refer un recorregut amenaçat per mala visibilitat, neu i fred. A la tarda, els participants van començar la recollida de dorsals i, paral·lelament a la sala d’actes, una interessant conferència de Pere Esteban Vea (Grup de Climatologia de la UB i investigador del CENMA) s’encarregava de demostrar-nos que no és que els serveis meteorològics ens facin bromes pesades, sinó que predir a la perfecció la meteorologia a la muntanya és d’allò més complicat. Precisament per aquest motiu, Vicenç del Moral (staff de la botiga Vèrtic Outdoor), ens va explicar, a la conferència posterior, com d’important és estar ben assabentat del temps i els riscos d’allaus de la zona on anem a fer activitat i quin material és el més adequat a l’hora de preparar-nos la motxilla. La jornada es va tancar amb el tradicional Brífing pels corredors, que aquest any tenia especial rellevància perquè, degut a les condicions meteorològiques, el recorregut havia canviat considerablement respecte el plantejat inicialment.

 

 

L’endemà, 71 corredors i corredores organitzats en 34 equips (31 parelles i 3 trios) esperaven a la línia de sortida. Malgrat que tots sabíem que en algun moment o altre començarien a caure flocs de neu, el temps aguantava i la competició va poder començar sota un cel mínimament serè i un ambient agradable. L’arribada de cada un dels participants a la línia de meta (aquesta vegada sí, sota una nevada) denotava que el canvi de recorregut seguia obligant als corredors a deixar-s’hi la pell, i la cara de tots ells reflectia una barreja d’esgotament i felicitat per haver completat un recorregut dur, però bell a la vegada.

 

 

La millor manera de recuperar les forces després d’aquella odissea a través de les Valls d’Àneu era baixant a Esterri. El servei de massatges, que ajudava a tornar el cos a lloc i un boníssim dinar popular (a càrrec de la gent del poble, cal fer una menció especial) eren la millor manera de refer-se i veure l’entrega de premis que posava punt i final a l’esperada cinquanta-unena edició de la Cursa del Bassiero.

No és només una cursa, dèiem per anunciar aquesta edició. Per les conferències, per les activitats infantils que es van fer a Esterri d’Àneu, pel servei de massatges i de guarderia... I quan tot passa i veus que tot ha sortit bé, que els ànims estan pels núvols i que, nevi o faci sol, la gent no esborra el somriure de la cara, te n’adones que és veritat, que la Cursa del Bassiero no pot ser només una cursa. I ja avisem que la 52ena edició tampoc ho serà.