Resumen 2016

 

Del negre al gris, del gris al blanc, del blanc al blau.

A les sis del matí la porta d’un cotxe es tanca al Pàrquing de La Peülla: “clic”. Boira a la Bonaigua. A aquestes hores la neu encara és negra. “De moment el dia està tapat, com ahir. Aquesta nit han caigut uns 3-5 centímetres i ara continua nevant de forma molt feble, esperem que s’aixequi el dia. Tot anirà bé!”, diu un dels controls de muntanya des del Refugi d’Amitges. Tot anirà bé, canvi de xip, va: “clic”. Falten tres hores per donar el tret de sortida de la 52a Edició de la Cursa del Bassiero. I boira a la Bonaigua.

Carpes amunt, arcs inflats, banderoles clavades i recorreguts traçats. Toca esperar, creuar els dits i mirar el cel, si és que hi ha cel. Boira a la Bonaigua. Són les 8 del matí i a aquestes hores la neu és grisa. Tantes il·lusions dipositades en un cap de setmana, tantes hores destinades a que tot surti rodó i les condicions meteorològiques fan veure- ho tot difuminat. Tot anirà bé? Orelles als walkies: “Els de dalt diuen que la boira es comença a dispersar, haurem d’endarrerir un quart d’hora la sortida, però hi haurà Cursa. Per ara mantenim recorreguts”. Les botes dels participants comencen a encaixar- se amb les fixacions: “clic” i “clic”. Només falta el “clic” de l’interruptor que apaga la boira i encén el bon temps. “Cinc minuts pel tret de sortida!”.

Cinc minuts que fan posar la pell de gallina. La grisor del matí perd força quan contrasta amb els colors llampants dels cascs i la roba dels prop de 140 participants que envaeixen la línia de sortida. Les cames ballen a ritme de nervis. És el Campionat de Catalunya per equips de la FEEC, però l’ambient podria ser perfectament el d’un campionat del món. “Comença la 52a Edició de la Cursa del Bassiero! Molta sort a tothom!”. El gemec de la botzina que dóna la sortida encara ressona mentre una corrua d’esquís de muntanya desfila cap a la boira per perdre’s dins la majestuositat de les Valls d’Àneu. La Peülla es queda buida d’esquiadors i poc a poc la neu comença a ser blanca.

A mesura que avancen les hores el sol es desperta i la boira comença a escapolir-se pels forats que deixen els núvols quan es trenquen. Del negre al gris, del gris al blanc, del blanc al blau. Cel blau! Per fi ha arribat l’últim “clic” que s’esperava. Gerber, Saboredo, Bassiero, Cabanes, Xemeneies, les Ares; els tres recorreguts que conformen la cursa brillen i la primavera comença a picar a la porta. Calor, esforç, esbufecs. Pujades trencacames, baixades de plaer. És la marca de la casa, és la Cursa del Bassiero: la clàssica de l’esquí de muntanya català.

A mig matí, l’aspecte que presenta la Peülla és completament oposat al de fa només unes hores. El sol, la llum i la calor són els personatges secundaris d’una arribada que té com a veritables protagonistes els participants que tornen, pintats de suor però també d’un somriure de satisfacció per haver completat la cursa. “Vinga va, un últim esprint!”. Moltes parelles i trios, fent bandera de la companyonia de les curses per equip, s’agafen de la mà per creuar la línia de meta, altres es deixen caure de genolls per esgotament quan s’atura el cronòmetre. Han finalitzat la Cursa del Bassiero, i la Cursa del Bassiero també comença a finalitzar, però ho fa de la millor manera possible: del negre al gris, del gris al blanc, del blanc al blau. Radiant.

 

Classificacions 52a edició de la Cursa del Bassiero

Enllaç Classificacions