Escalada

La via té dues entrades, una per l'esperó mateix (6a+ segons el meu parer) i una per un diedre a l'esquerra d'aquest. Nosaltres vem entrar per la directa de l'esperó.

Comença per una diedre de IV que va agafant dificultat fins a ficar-se en una fisura on hi ha uns friends encastats. (es veuen des del terra)

Seguirem l'esperó, passant a banda i banda , amb una escalada que va perdent dificultat però no la bellesa ni l'interès. Fins arribar a la repisa de la R5 (segons la nostra ressenya, doncs se'n poden fer de més o de menys), on ens enfilarem per l'esquerra de la gran fissura per pujar a un primera espatlla. Aquí, una baga descolorida ens indicarà el camí fins a una segona espatlla on nosaltres vem fer reunió en uns blocs. Des d'aqui, per un collet amb blocs, passem a la banda oest i ens enfilem a l'agulla per un diedre maco d'escalar i de protegir (i que veiem des de la reunió).

Som al primer cim. Fem un ràpel d'uns 15m i ens plantem al coll. Des d'aquí ens queden uns 80m de III fins al cim, que es poden fer molt be a l'ensemble.

Cresta amb ambient alpí, sense grans dificultats tècniques que no superen el IV grau, en funció de l'itinerari que escollim. El traçat com en la majoria de crestes el marca el factor intuïció que ens farà escollir una traçada o una altra i augmentar o disminuir la durada de l'activitat.

Nosaltres vam fer-la a principis d'octubre i el fred a l'ombra ja era considerable. El dia curt, els horaris tardans de l'inici de l'activitat i la longitud de la cresta ens van obligar a fer un vivac d'emergència a meitat de cresta en uns blocs de la Coma de l'Abeller (4h).

Hi ha uns 7 ràpels de distàncies variables, (màxim 30m) repartits al llarg de tota la cresta. Nosaltres en vam fer 3, la resta els vam evitar fent desgrimpades amb intuïció, sovint pel vessant est.

Després del ràpel de 30m es flanquegen els tres grans gendarmes pel costat est. És la darrera part de la cresta i una canal de roca descomposta ens porta fins sota el cim (6h).

En total van resultar 10 hores de cresta.

Via que just començar la cinquena tirada de la Sanchez Martínez es desvia a l'esquerra. La primera tirada és un sostre ben guapo que en un moment ens fa estar penjats al mig d'un buit diabòlic (jeje).

La següent tirada, enganxem un diedre fàcil de protegir i quan portem uns 25m, a l'alçada d'un pitó, tirem cap a la placa de la dreta per la zona més evident. Passem el fil d'un esperó i un cop canviats de vessant ja veurem la reunió encara força amunt i seguim fins a un passet de mirar-nos-ho entrant a la reunió. En aquesta segona part del llarg entra algun tricam petit i micro a caldo però tot i això no val a badar. És exposat però no perdedor.

Des de la reunió seguim el diedre fins que aquest es difumina i tirem en Ae fins a sota el sostre somital en dos tirades. L'última tirada te el seu què. Una travessa en A1 cap a l'esquerra amb dos ponts de roca i mitja dotzena de claus ens porta a un tram de placa que va disminuint de dificultat fins arribar al cim. En aquesta última tirada ens va saltar un clau en penjar-nos-hi. Creiem que s'hi pot passar sense clavar.

T1: un cop a peu de via comencem per la marcada fissura que veiem a l'esquerra. Per accedir-hi haurem de superar un passet desplomat (V). Després del primer espit hi ha un clau rovellat que costa veure. Hem d'estar atents i anar a buscar un gran arbre en travessa a la dreta abans que la fissura es torni trencadissa. Muntarem reunió per sobre de l'arbre.

T2 + T3 + T4: tres tirades molt semblants, canto, canto i més canto… sincerament excepcionals! Podrem disminuir l'exposició al gust ja que els friends entren a caldo. Al final de la quarta tirada farem un pèndol d'uns 4 metres des d'un parabolt amb anella.

T5: tirada on avançarem en artificial seguint una evident fissura. Els forats per pitonar estan molt clars i són força bons. Nosaltres vam clavar 4 claus i l'últim terç de la tirada vam haver de fer-ho en lliure entretingut (V+) per falta de material (alguns claus més), si no podem proseguir en artificial fins a la reunió. Farem reunió d'un parabolt i burils a dojo.

T6: continuarem per la fissura en tècnica combinada (V+/A1). De seguida veurem la reunió a la placa de la dreta.

T7: continuem recte amunt per roca força delicada i quan perd verticalitat tirarem a la dreta fins a trobar un buril. Tirem recte amunt superant l'última dificultat que ens posa la via. En moltes ressenyes la marquen d'A1, a nosaltres ens va sortir de V+.

L1: el primer llarg comença prou finet i mantingut. Abans d'arribar a la part que ja tomba fins a la reunió, superarem una panxeta amb un pas atlètic maco. 30m

L2: comença superant una panxeta d'escalada fineta (6a+). Després la via tomba fins sota una altra panxeta (6a+ segons la ressenya que portàvem). Nosaltres vam veure molt més lògic sortir per la brucs ja que en aquest punt les vies són a prop (V fins la Brucs i IV+ fins al cim). 

Aresta Brucs a la Bitlla: La via segueix tota l'estona el traçat més lògic. Des de terra no veurem el primer espit però el terreny és fàcil i el trobarem per lògica. Passada la balma que hi ha a mig llarg passarem per una llastra i quan arribem a sota la berruga farem un flanqueig cap a la dreta i farem la reunió al costat de l'arbre que es veu des de terra. El segon llarg es comença pel diedre que es troba sobre la reunió on col·locarem un camalot 2 o 3 a caldo. Un cop deixat enrere el diedre tirem una mica a l'esquerra després recte amunt i en un llavi trobarem un clau. Un cop xapat tirem amunt i trobem un burí que ens assegura el pas més vertical de la via. A partir d'aquí anem fent fins trobar la reunió. Per arribar al cim tenim una curta grimpada de segon. 

Podem rapelar amb un ràpel d'uns 50m o un ràpel per la banda nord que ens deixa al peu de la via normal de la Bola del Partió. 

Aresta Brucs a la Bola del Partió: No veurem cap assegurança fins que ens enfilem a la paret. Fins al peu de la bola l'escalada és una placa tombada i d'escalada agraïda. El segon llarg el comencem en artifical per un fort desplom però on no caldrà estirar-nos gaire per anar de xapa en xapa. En cert moment cal que sortim en lliure per una placa maca i amb força ambient gràcies al buit que ens posa als peus el desplom que acabem de superar. 

Alguna cosa ens diu que és millor deixar la motxilla al cotxe. I sort! 

A vegades l'estretor de la fissura no et deixa girar el cap, i la profunditat per on ens movem fa preguntar-nos si no acabarem sortint a la Santacana. És qüestió de calma...i no haver menjat massa polvorons! En qualsevol cas, la xemeneia de la Haus-Estrems serà difícil d'oblidar. 

La via concentra tota la dificultat en el segon llarg. És recomanable no dur motxilla ni ferralla. 

L1: La via comença per un diedre bastant fàcil (V) que ens servirà per anar escalfant motors. Trobarem dues sabines, un clau, i bons emplaçaments per les proteccions. 

L2: Seguirem remuntant el diedre fins arribar al sostre (V+). A partir d'aquí començarem amb la travessia (6b) on trobarem bons cantos per les mans, tot i això haurem de fer un bon joc de mans i peus si volem encadenar. L'últim metre de sostre abans de la reunió el trobarem un pèl descompost, vigilar on ens agafame si no volem volar abans d'haver arribat a la R. A l'inici del llarg trobarem dos claus i al sostre dos tacos i dos claus. 

L3: Llarg curt d'uns 15 metres, força curiós. Començarem amb una petita travessia a la dreta (IV) fins trobar un primer clau, a partir d'aquí remuntarem la fissura mig per dins, mig per fora i amb alguna mà a la placa fins arribar a un primer clau, seguidament trobarem un taco de fusta (V+/6a). Uns petits passets cap a al dreta per la placa i ja serem a la reunió. 

L4: Llarg vertical que continua seguint el diedre. Trobarem un parell de tacos de fusta al començament del llarg, 2 claus cap al final i bons emplaçaments on col·locar alguna cosa. Al final del diedre farem una petita trevessia de roca dubtosa cap a l'esquerra on trobarem la reunió (v+). Molt d'ull amb les pedres en aquest llarg, ja que la gran majoria aniran a parar a la reunió des d'on ens estan assegurant. 

L5: Llarg de tràmit per arribar al veritable llarg. Sortirem de la reunió fins un petit pont de roca, a conitnuació trobarem un clau, i ja només quedarà seguir flanquejant uns 20 metres fins la reunió. Trobarem un parell d'arbres on col·locar alguna baga. 

L6: Sense cap mena de dubte, el llarg estrella de la via. No cal dir gran cosa d'ell. Fissura de roca perfecte on totes les mans encaixaran a la perfecció, al igual que qualsevol tascó que posem. Trobarem un clau que ens ajudarà a superar el petit sostre inicial, un cop superat, només quedarà disfrutar del llarg.

Via amb dues primeres tirades de força feina (la 2a molta), una tercera tirada més rapidets i dos últims llargs ja equipats. 

Nosaltres vam optar per fixar el primer llarg i rematar la feina amb una segona jornada on vam haver d'usar el frontal durant una horeta. Com diuen altres ressenyes, ens ha semblat una bona via per començar amb l'artifo difícil a Montserrat. 

La placa del 2n llarg és espectacular: 30m sense cap expansió (A4) fins entrar a l'A2+ on trobarem 3 espits (el primer és afegit). Tercer llarg força ràpid a base de bastants ploms col·locats. 

La via es troba equipada amb espits en prou bon estat, algun pont de roca, un bong a la segona tirada i dos pitonets a l'A1+ del primer llarg. 

Comencem amb dues tirades a equipar on un bon assortiment de friends marca la diferència, una tercera tirada tota equipada amb un sostre força espectacular i una última tirada de navegació que ens farà desplegar tot l'assortiment d'artificial que coneixem, la cirereta del pastís.