Mi primer amor, 215m, 6a/A2
Anar a Vilanova de Meià a l’hivern té quelcom especial: surts de casa quan encara és negra nit, esmorzes un coca de recapta al pont d’Alentorn, enmig d’una espessa boira… i arribes a Vilanova amb un esplèndid sol que il·lumina les parets. Bé, de fet no totes les parets s’estan escalfant, el Pilar del Segre segueix a l’ombra. Així que et pots acabar la coca, preparar el material, i anar a peu de via amb tota tranquil·litat (o no). El sol ens comença a tocar a la R3, la magnífica R3! La via és per gaudir de valent. No ens decebrà. Això si, és de les que et pot deixar ben baldat.
L1: Llarg de tràmit. Arribarem sense problemes a la reunió per una vira horitzontal molt evident (III)
L2: Aquí comença la fissura que segueix tota la via. Llarg que es realitza còmodament en lliure. Trobarem algun pont de roca i forces emplaçaments per les proteccions (6a)
L3: Una sortideta un pèl fina (A2) ens permetrà arribar a la savina amb un pas almenys curiós; fa un efecte estrany posar-se de peu a la savina que penja. A partir d’aquí comença un tram d’Ae que ja no deixarem fins a la reunió.
L4: Aquest llarg és una mica més treballós. Sortim a l’esquerra amb l’ajut d’una savina i ja enfilem la fissura, força ampla a trams, i que permet una combinació d’artificial i lliure (A1/V). Arribem a la reunió en lliure(V+) (llibreta de piades a la reunió)
L5: Aquí canvia tot. Des de la reunió es veu l’única expansió del llarg, que serveix per protegir el pas del llarg (6a). Aquí la paret tomba, i permet una escalada completament relaxada, fins un últim pas (V) per arribar a la reunió.
L6: Llarg per gaudir i protegir. Un primer tram fàcil (IV) ens durà a una savina. Aquí comença un fissura que seguirem fins al final (V+). Una petita travessa a la dreta ens durà a la reunió (un pont de roca i un burí)
L7: Llarg de tràmit per arribar a dalt del pilar.
La via és visible des del mateix aparcament. En poc més de 5 minuts serem a peu de via.
El descens es realitza per la còmoda feixa que passa per sota la paret del Pas Nou. Per agafar-la tan sols ens haurem de dirigir cap a la torre elèctrica, i girar a l’esquerra (fites). Un cop passada la paret del Pas Nou, una petita desgrimpada evident i un curt camí ens deixarà a la carretera (20 minuts).
Els llargs inferiors (abans de la feixa) es troben semiequipats amb parabolts (forces), claus, tacs de fusta i ponts de roca. Totes les reunions equipades. En canvi els dos llargs superiors, es troben força desequipats.
Tascons, friends (grans també) i vagues per savines. Més que recomanable portar guíndola.
Excel·lent via per gaudir d’un gran ambient. Un cop li toca el sol, ja no deixa de tocar-li fins al final del dia. El primer llarg (III), es pot fer tranquil·lament sense treure les cordes. Existeix una entrada directa a la R1 que evita la vira horitzontal (V).
