Cresta Bassiero Occidental
Cim del Bassiero Occidental, per la seva cresta (Sud).
Cresta amb ambient alpí, sense grans dificultats tècniques que no superen el IV grau, en funció de l'itinerari que escollim. El traçat com en la majoria de crestes el marca el factor intuïció que ens farà escollir una traçada o una altra i augmentar o disminuir la durada de l'activitat.
Nosaltres vam fer-la a principis d'octubre i el fred a l'ombra ja era considerable. El dia curt, els horaris tardans de l'inici de l'activitat i la longitud de la cresta ens van obligar a fer un vivac d'emergència a meitat de cresta en uns blocs de la Coma de l'Abeller (4h).
Hi ha uns 7 ràpels de distàncies variables, (màxim 30m) repartits al llarg de tota la cresta. Nosaltres en vam fer 3, la resta els vam evitar fent desgrimpades amb intuïció, sovint pel vessant est.
Després del ràpel de 30m es flanquegen els tres grans gendarmes pel costat est. És la darrera part de la cresta i una canal de roca descomposta ens porta fins sota el cim (6h).
En total van resultar 10 hores de cresta.
Arribem al poble d'Espot des d'on agafem la carretera secundària que ens porta fins el pàrquing de Sant Maurici, on comença el Parc Nacional, i on haurem de deixar el cotxe aparcat per continuar a peu (hi ha l'opció de contractar un taxi que et pujarà fins el refugi d'Amitges).
Sortim dissabte a les 10.00h (massa tard per fer l'activitat en el dia), ben esmorzats i amb tot el material necessari.
Seguim la pista i/o camí que ens condueix direcció el refugi d'Amitges (molt ben senyalitzat), fins l'estany de Ratera (2h), on ens desviem direcció nord tot buscant la vall de la Coma de l'Abeller, per on remuntem seguint la nostra intuïció en direcció Nord, trampenjant entre blocs de granit i arbres fins a cota 2400 metres.
Ens desviem lleugerament en direcció Nord Oest buscant la gran collada que separa les Agulles de Bassiero i la Cresta, seguim remuntant metres fins trobar una evident canal herbosa que ens permet accedir a peu de cresta (4h desde l'inici).
Des del Cim de Bassiero Occidental, prenem el camí-desgrimpada que baixa en direcció Nord Oest (buscant les fites), que condueix fins el coll de la Canal de la Trampa. Des d'aquí continuem la baixada, en direcció sud, ja per camí còmode però gens fressat fins l'estany Gran d'Amitges, que vorajem fins el refugi d'Amitges. Des d'allà comença la pista de retorn fins al pàrking. (Total 4h)
Cresta desequipada en assegurançes de protecció, els 7 ràpels estan equipats amb parabolts o amb merlets.
2 cordes de 30 metres o 1 de 60 metres.
Nosaltres vam portar un joc de tascons i de friends mitjans i anells cosits.
A mode de consulta hi ha les ressenyes del bloc del Refugi d'Amitges i l'article de crestes de la revista Vertex n°162 (Pako Crestas). Nosaltres les vam tenir com a referència per orientar-nos sobre el punt de la cresta on ens trobàvem.
Les perspectives canvien molt sobre el terreny, i són massa personals com per seguir-les al peu de la lletra.
