Rolling Stones, 300m, 6a/A1
La Rolling Stones va ser la primera via que assolia, l'any 1980, el cim propiament dit del Serrat de les Onze sense desviar-se de la paret principal. Això ja fa ensumar-nos una via directa, verticalíssima, i sense concessions al buit que metre a metre guanyem sota els peus.
Les últimes piades que hi havia feien força por, sobretot per l'estat del burins del sostre, però actualment es troba completament restaurada amb parabolts.
Via que just començar la cinquena tirada de la Sanchez Martínez es desvia a l'esquerra. La primera tirada és un sostre ben guapo que en un moment ens fa estar penjats al mig d'un buit diabòlic (jeje).
La següent tirada, enganxem un diedre fàcil de protegir i quan portem uns 25m, a l'alçada d'un pitó, tirem cap a la placa de la dreta per la zona més evident. Passem el fil d'un esperó i un cop canviats de vessant ja veurem la reunió encara força amunt i seguim fins a un passet de mirar-nos-ho entrant a la reunió. En aquesta segona part del llarg entra algun tricam petit i micro a caldo però tot i això no val a badar. És exposat però no perdedor.
Des de la reunió seguim el diedre fins que aquest es difumina i tirem en Ae fins a sota el sostre somital en dos tirades. L'última tirada te el seu què. Una travessa en A1 cap a l'esquerra amb dos ponts de roca i mitja dotzena de claus ens porta a un tram de placa que va disminuint de dificultat fins arribar al cim. En aquesta última tirada ens va saltar un clau en penjar-nos-hi. Creiem que s'hi pot passar sense clavar.
Completament restaurada amb parabolts. Trobarem diversos pitons, la majoria en prou bon estat. Al tram d'artificial de l'última tirada va saltar-nos un pitó, creiem que es pot passar sense pitonar tot i no ser-hi.
18 cintes, tascons, friends (nosaltres portàvem semàfor d'aliens i camalots fins a l'1) i algun tricam petit i microfriend pel segon llarg de la Rolling.
